Avui hem llegit la noticia que Baltasar Garzón, segons la Audiencia Nacional, no és competent per a fer les investigacions de les desaparicions i morts de la Guerra Civil i el Franquisme.
Segons els seus arguments per a oposar-se a realitzar aquesta tasca, aquests fets quan es varen produir no constituien cap tipus penal, i un altre argument és que la majoria de culpables serien persones afins al règim franquista i no valia la pena. Que se'n ocupi el Tribunal Suprem d'això...diràn.
Pot ser és cert que hi ha moltes coses que s'haurien de començar a oblidar, que han passat masses anys com per anar furgant la ferida...però a quina ferida ens referim? A quin bàndol?
Pot ser ja hem llençat forces pedres sobre els franquistes, però també els altres tenen dret a saber què va passar amb la seva família, on varen anar a parar, com varen morir...no és fàcil oblidar quan tens ferides obertes, i seria qüestió de tancar-les per a poder donar pas a altres reptes...precisament així s'oblida, no deixant passar el temps.
El temps o tot ho cura, o tot ho magnifica, no hi ha terme mig,així que aclarim els dubtes per a poder seguir aprenent.
Escrits
