POLÍTIQUES

Oriol Junqueras

politiques@hotmail.com (Polítiques) — Wed, 03 Jun 2009 13:49:00 +0000

Les idees resumides en dos videos:

Raül Romeva

politiques@hotmail.com (Polítiques) — Mon, 01 Jun 2009 16:00:00 +0000

Aquí us presentem les 30 propostes del candidat per ICV-EUiA, Raül Romeva:

1. Substituir el Pacte d’Estabilitat i Creixement per un Green New Deal; és a dir un nou acord social i verd contra la crisi, per l’ocupació plena i estable, els drets socials, la modernització ecològica, l’eficiència energètica i les infraestructures sostenibles, compatible amb un espai monetari únic i obert.

2. Creació als països de la UE de 5 milions de llocs de treball en l’economia verda. Ocupació en infraestructures sostenibles i socials. Afavorir la inversió en sectors estratègics i amb fort impacte en la creació d’ocupació: xarxes de transport públic ferroviari, rehabilitació d’habitatges, equipaments educatius, sanitaris, culturals i socials. Protecció i millora dels espais protegits i de la biodiversitat.

3. Democratitzar el Banc Central Europeu i modificar els seus objectius, inclosos el desenvolupament sostenible i la plena ocupació. Elecció de la direcció i control per part del Parlament.

4. Creació d’una Comunitat Europea de les Energies Renovables (CEER) per donar suport a l’objectiu a llarg termini d’obtenir la totalitat de l’energia a partir de fonts renovables. L’objectiu d’assolir un estalvi d’energia del 20% el 2020 ha de ser vinculant. També el 2020 el 35% de l’energia ha de ser d’origen renovable.

5. Compromís europeu contra el canvi climàtic: assolir una reducció de les emissions del 40% l’any 2025 (respecte a l’any 1990) i del 90% el 2050. La Unió Europea fixa només un objectiu del 20% per a l’any 2020, i del 30 % si hi ha acord a nivell internacional.

6. Salaris dignes: estendre el Salari Mínim a tots els països de la Unió Europea. El salari mínim ha de ser, almenys, el 60% del salari mitjà net de cada país. Promoure un marc regulador que impedeixi les pràctiques de “dumping” salarial dins la Unió Europea. Salari Màxim lligat a l’economia real: limitar els salaris, les primes i altres ingressos i avantatges dels administradors i directius del sector financer, així com de totes les empreses que es vegin beneficiades per ajuts públics.

7. Harmonització fiscal i fiscalitat verda: Impulsar progressivament l’harmonització fiscal als països de la Unió Europea sobre la base de tres figures fiscals que gravin la renda personal, els beneficis de les societats i els patrimonis (tram comú europeu en l’impost sobre la renda, base imposable consolidada comuna de l’Impost de Societats [BICCIS], convergència en l’IVA i els impostos especials). Fiscalitat verda: taxes sobre l’energia i generalització de l’Eurovinyeta per gravar el transport de mercaderies per carretera.

8. Implantació de la Taxa Tobin per donar transparència i gravar els moviments especulatius de capitals.

9. Acabar amb els paradisos fiscals dins la Unió Europea i impedir, coordinadament amb la resta del món, els moviments de capitals cap a paradisos fiscals extracomunitaris. Prohibir el secret bancari a tota la Unió.

10. Lluitar contra la desigualtat salarial home–dona: revisió i actualització de la Directiva del Consell Europeu 75/117/CEE relativa a l’aplicació del principi d’igualtat de retribució entre els treballadors i les treballadores.

11. Directiva per establir un permís de maternitat mínim de 24 setmanes, amb la percepció íntegra del sou.

12. Mobilitat sostenible: prioritzar les xarxes transeuropees de transport per ferrocarril i transport marítim, els dos sistemes de transport de mercaderies de llarga distància menys contaminants, i gravar els combustibles que utilitza l’aviació. El 2020 el 30% de les mercaderies transportades per terra ho hauran de ser per tren.

13. Tancament gradual de les centrals nuclears. Pla pont per a l’energia nuclear per tancar les centrals nuclears, tot assegurant el subministrament a partir de fonts netes. En el cas espanyol pròrroga de 5 anys després de l’amortització de les centrals i creació d’un fons amb els beneficis d’aquestes centrals que tindria el següent repartiment: 20% per a la seguretat de les centrals, 15% per al gestor de la central, 15% per al desenvolupament dels territoris on s’ubiquen les centrals i 50% per a l’impuls de les energies renovables.

14. Destinar part dels fons FEDER a cofinançar programes de rehabilitació d’habitatges, amb l’objectiu de reduir la despesa energètica a les llars, incorporar aïllaments i panells solars i substituir els sistemes de calefacció ineficients. Reducció del 30% del consum energètic en habitatges i edificis comercials el 2020.

15. Reforma de la Política Agrícola Comuna per garantir la viabilitat de l’explotació agrícola familiar i l’agroramaderia ecològica. Subsidis amb criteris econòmics, socials i ambientals i no per beneficiar els grans productors. Etiquetatge de la traçabilitat dels preus en el producte final, exposat en el punt de venda, a fi que el consumidor conegui els increments de preus en cada punt de la cadena de comercialització.

16. Fer de la Unió Europea un territori lliure de transgènics. Moratòria del cultiu d’aliments modificats genèticament (OGM) i de la importació d’aquests fruits.

17. Nova cultura de l’aigua. No al transvasament del riu Roine. Aprofundir en la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE), basada en l’estalvi i la reducció del consum, la reutilització i l’eficiència en la distribució i la recuperació d’aqüífers per incrementar la disponibilitat d’aigua.

18. Crear l’Espai Social Europeu: un sistema europeu de normes laborals i socials bàsiques en matèria salarial, de condicions de treball, drets sindicals, protecció social, salut i seguretat amb l’objectiu de millorar i equiparar a l’alça les condicions de vida i treball i evitar el dumping social.

19. Substituir la Directiva Bolkenstein per una Directiva marc que garanteixi que són d’interès general: l’educació, la cura de la infància, la salut, les pensions, la protecció contra l’atur, els serveis socials, el subministrament elèctric, els transports públics, l’abastiment d’aigua, els sanejaments, els serveis ambientals, el servei postal, l’esport i la cultura. Protegir els serveis socials de la legislació de mercat i de la competència de la UE.

20. Oposició frontal a qualsevol intent de revitalitzar la Directiva sobre el temps de treball (65 hores). Setmana laboral de 35 hores, com a instrument de creació i repartiment de l’ocupació existent.

21. Elaboració d'una directiva marc que estableixi un sistema de renda mínima garantida a la UE, en funció de la situació personal i familiar, per lluitar contra la pobresa i l’exclusió social.

22. Derogar la Directiva de la Vergonya. Reconèixer a totes les persones immigrants els mateixos drets de què gaudeixen tots els altres habitants de la Unió Europea, inclòs el dret a votar i a ésser votat, condicionats a cinc anys de residència legal a la UE. I també mantenir el dret a vot dels europeus que són emigrants de la Unió.

23. Establiment de la inversió mínima del 6% del PIB en tots els sistemes educatius europeus i constitució d’un Fons de cohesió educativa que corregeixi els desequilibris i les desigualtats territorials.

24. Impulsar una Directiva marc que garanteixi el dret a la salut a través de la xarxa pública, amb l’objectiu d’evitar que la salut humana sigui considerada una mercaderia més, subjecta a les lleis dels mercat.

25. Lluitar contra totes les formes de discriminació per raó de sexe, origen o identitat de gènere que encara persisteixen. Contra el racisme, la xenofòbia i l’homofòbia.26. Reconeixement de Catalunya com a nació sense estat. Participació en un Consell Europeu que esdevingui cambra territorial.

27. El català llengua oficial comunitària, per estendre en la pràctica l’ús del català a les institucions europees.

28. Democratitzar Europa: Volem un nou Tractat de la Unió, més democràtic i que estableixi el govern econòmic de la Unió Europea i els drets socials de ciutadania europea. Paritat a les institucions europees. Plena capacitat legislativa de la UE. El Parlament ha de poder proposar i escollir el/la president/a de la Comissió Europea i el president/a del Consell. Referèndums en la mateixa data a tots els països membres en temes de competència de la UE.

29. Control i transparència dels lobbies. Establir un codi de conducta. Creació d’un sistema de registre obligatori, gestionat per la Comissió. Publicació del llistat de beneficiaris de subvencions. Fer públiques les reunions de funcionaris i responsables polítics de la UE amb els lobbies.

30. Reduir el volum global de la despesa militar. Implementació de la posició comuna en el Codi de conducta d'exportació d'armes de la UE i fer complir el Tractat de No-Proliferació Nuclear. Creació de cossos civils de pau en l’àmbit europeu. Eliminació dels exèrcits estatals i supeditar-los a un d’europeu, més reduït i sota el control del Parlament Europeu.

Dieu què opineu del candidat d'ICV-EUiA. I perquè hauria de ser votat?

politiques@hotmail.com (Polítiques) — Mon, 01 Jun 2009 11:57:00 +0000

ELECCIONS EUROPEES 2009

Comencem la darrera setmana abans de les eleccions al

Parlament Europeu.

Cada dia farem una esmena a cada candidat.

Esperem les vostres opinions.

Ordre:

Dilluns - Raül Romeva (ICV - EUiA)

Dimarts - Oriol Junqueras (ERC)

Dimecres - Ramon Tremosa (CIU)

Dijous - Aleix Vidal-Quadras (PP)

Divendres - Maria Badia (PSC)

És necessari un Zoo?

politiques@hotmail.com (Polítiques) — Mon, 01 Jun 2009 11:18:00 +0000

Fa uns dies sortia una polèmica sobre l'elefanta Susi del zoo de Barcelona, des de que fa un any va morir la seva companya, està emmalaltint i cada dia està més trista.

Juntament amb totes les organitzacions, i persones que s'anaven sumant a la Campanya per salvar a Susi, es va unir la Reina d'Espanya a la causa, és llavors quan es va fer més ressò sobre si l'elefanta havia d'estar o no al zoo.

El que cal és pensar que els elefants són animals que necessiten molt espai per viure, necessiten companys i companyes, ja que són molt sociables, i mirant com està l'elefanta al zoo, no podem dir que tingui bones condicions.

Però, en mig d'aquestes opinions, ens va sorgir la pregunta de si realment calien els zoos? Si ho pensem només és un lloc, on els animals que podrien viure en el seu hàbitat, es veuen obligats a viure en gàbies o en espais molt reduïts, només pel simple fet que de tant en tant els anem a veure i diem que són "molt macos". No seria molt millor saber què estan on han d'estar, i en plena llibertat?

Fora conyes!

politiques@hotmail.com (Polítiques) — Sun, 26 Apr 2009 17:47:00 +0000

Ja estàvem acostumats a que el President italià, Silvio Berlusconi jugués i es burlés dels altres com qui té plena impunitat, però ha estat després del terratrèmol de l'Aquila on s'ha vist un home barroer i burlesc.

El primer de tot va ser quan va comentar als afectats pel terratrèmol (els quals s'havien quedat sense casa), que es prenguessin com un cap de setmana de càmping la seva estada d'acollida en un campament improvisat.

I, avui ens sorprèn amb una altra de les seves: parlant amb els afectats, els ha recomanat que vagin a comprar els nous mobles a Ikea.

Fins a quin punt se l'hi ha de tolerar aquesta arrogància a un polític? Demostra fredor? O incompetència?

politiques@hotmail.com (Polítiques) — Wed, 01 Apr 2009 15:50:00 +0000

Després d'un interval de temps, ens posem a treballar per continuar amb molt més.

Aquests dies reformarem la pàgina per poder seguir opinant.

Gràcies

Antoni Farrés

politiques@hotmail.com (Polítiques) — Sun, 15 Feb 2009 17:13:00 +0000

Des d'aquí fem arribar la nostra tristesa per la pèrdua que ha patit el país.

Antoni Farrés, alcalde de Sabadell durant 20 anys, primer per el PSUC i després per ICV, que va ajudar a la consolidació de la Democràcia i a les relacions entre municipis, sense importància de la ideologia dels altres.

Per a Antoni Farrés.

Eleccions a Galícia: Horitzó 1 de Març - Silvio Falcón

politiques@hotmail.com (Polítiques) — Sat, 31 Jan 2009 17:04:00 +0000

Les eleccions gallegues són les grans desconegudes del panorama polític de l'Estat Espanyol. Així com les eleccions basques i catalanes sempre aixequen una forta expectació als mitjans de comunicació de Madrid (fins i tot recordo especials electorals de les eleccions d'Andalusia a les televisions estatals), les gallegues són publicitades en la mesura en què existeix una obligació (dictada per la Junta Electoral per a les televisions públiques) i, sobretot per analitzar els resultats i treure conclusions (sovint errònies) per part de col·laboradors desinformats (en la majoria dels casos).

Així, al marge de desconegudes, són força interessants (potser té un sistema de partits reduït en el nombre de partits, però les combinacions donen joc). Només el cas d'Aragó podria sobreviure a un binomi semblant de desconeixença exterior i interés real.

El Parlament de Galícia té 75 seients (l'Estatut de 1981 marca la xifra entre 60 i 80 diputats), ocupats per 75 diputats (24 de la circumscripció de A Corunya, 15 de Lugo, 14 de Ourense i 22 de Pontevedra). Actualmente el Partit Popular de Galícia -PP té 37 escons, el Partit dels Socialistes de Galícia-PSOE en té 25 i el Bloque Nacionalista Galego en té 13. Hi ha un govern en coalició entre el PSOE i el BNG presidit per Emilio Pérez Touriño,(PSdeG) amb Anxo Quintana (BNG) com a vicepresident.

La situació política actual ve marcada per alguns fets rellevants. El primer fet ha de ser la renovació de la classe política gallega, que troba el seu exemple més excel·lent en la successió de Fraga per Alberto Núñez Feijoo com a president del PPdeG. Aquest fet ve donat de la pèrdua per part del PP de la majoria absoluta que necessitava per evitar un pacte de govern entre socialistes i nacionalistes.

El segon fet és el canvi ideològic patent en el panorama polític, que sembla condemnat a canviar de manera perenne. El primer a girar cap a una cara més galleguista va ser el PSdeG, que va oblidar-se de les velles aventures en coalicions amb els Verds i Esquerda de Galicia (extinta escissió de IU, liderada per Anxo Guerreiro) on el cap de llista (ex-ministre de González, hispanoparlant i avui alcalde de Vigo) Abel Caballero no va passar d'aconseguir 13 escons per la coalició (1993). Per tant, encara que a dia d'avui la cara galleguista de Touriño hagi estat denostada pel seu poc domini de la llengua gallega i pel seu servilisme envers Zapatero, el PSdeG va començar a diferenciar-se de la seva mà.

El PPdG es troba en procés de canvi. Envers els vells cacics que arrassaven amb majories absolutes el rural apareixen nous càrrecs importants al PP (provinents de les ciutats) que comencen a fer pressió i a demanar un altre tracte envers la situació lingüística a Galícia (tot imitant el moviment "Ciudadano" sorgit a Catalunya). Per tant, les pressions dels sectors populars més propers a plataformes com Galicia Bilingüe xoquen frontalment amb la política portada a terme pels governs de Fraga durant dècades. Així, Núñez Feijoo es veu com un líder que camina entre dos móns irreconciliables i que, en un termini no molt gran, podria acabar amb escissions poc sonades però quantioses (d'un bàndol o un altre, tot depenent dels èxits/fracassos de Núñez Feijoo (per tant, depenent del panorama polític).

El BNG té Anxo Quintana. El dofí de Beiras que va canviar el partit. La imatge del BNG al rural, la imatge del BNG proper, que arriba a la gent. Però també la imatge de la pèrdua de discurs dels nacionalistes, que els fa perdre vots a les ciutats. Mica en mica, en Quintana ha volgut mostrar més la capacitat de governar del seu equip que no pas un gran discurs o unes grans promeses. Ha presentat el BNG com a eina, per tant li ha tret el suc ideològic que encara donava motius als rivals polítics per parlar d'ells com a "roxos comunistas" i espantaven el vot rural. Un vot rural que ara els és favorable. El PSdeG és percebut com a llunyà (com a PSOE, així s'expliquen els bons resultats de les generals) al rural i és aquí on Quintana, amb el seu lideratge, està fent mal els rivals polítics (presentant-se com a alternativa al PP) però també difuminant el discurs polític d'esquerres del BNG.

Tots aquests canvis ens presenten un panorama polític on només podem preveure uns quants fets. El PPdeG sofrirà una baixada petita (3 o 4 escons com a molt), fruit de la pèrdua de força de líder i de les pressions dels diferents grups en torn a la qüestió lingüística. El PSdeG es mantindrà, o potser baixarà una mica pels efectes "crisi" que afecten el govern Zapatero. El BNG aspira a millorar el seu millor resultat (18 diputats, cinc més) aprofitant-se del creixent vot rural ("Votem Quintana") i de la gestió al govern; potser no pujarà més de 3-4 escons pel fet de que el repartiment d'escons per circumscripció no afavoreix que aquest partit s'emporti els darrers escons de cada circumscripció (així com l'efecte del vot emigrant que afavorirà el PSdeG sense cap mena de dubte, seguit de prop pel PP).

MÉS FORCES POLÍTIQUES

Dos partits polítics pugnen per ser la quarta força política gallega. Un d'ells és una marca coneguda: Esquerda Unida - Izquierda Unida, liderada un altre cop per la concelleira a Ferrol Iolanda Díaz. EU-IU ha estat la quarta força política durant molts anys, però des de 1993 no treu representació al parlament de Galícia (ajudada per l'efecte del llindar electoral, situat al 5%). Les previsions no són gaire optimistes per EU que no aspira realment a res encara que la seva principal campanya sigui el canvi de la llei electoral gallega. Sense aquest canvi, res.

L'altra força política outsider és força més interessant. Terra Galega és una força política que parla de si mateixa com de centre i nacionalista. Critica al BNG, al PP i al PSdeG i, a diferència d'altres opcions polítiques que, autodenominant-se així es nutrien d'importants elements de partits de molt diferent ideologia (com ara el "Partido Galeguista" de Manoel Soto, ex-alcalde de Vigo amb el PSOE i que va fer cartells en castellà a les eleccions de A Corunya) té una militància política estable i diferenciada, encara que bassada en l'èxit municipal (amb el principal bastió a Narón, on el seu líder, Xoán Gato, és alcalde). El problema que tindrà Terra Galega (que aspira a entrar al Parlament, amb 2-3 escons) són els seus vells problemes interns, fruit de la rivalitat sorgida entre Pablo Padín, ex-president de TeGa i Xoán Gato, coordenador xeral de TeGa que van desembocar en la efectiva separació de la formació nacionalista en dos branques que encara comparteixen nom. Tot i així la junta electoral i els jutjats ja han declarat com a legítim el partit de Gato, que aplega la part més galleguista i rural de TeGa.

En conclusió, els trets partits del Parlament aspiren a ocupar el govern i els partits extraparlamentaris disposen les seves forces per a fragmentar el sistema polític i posar els pactes a l'ordre del dia. Tot i això, les possibilitats de pacte no s'acaben aquí: s'imaginen a TeGa recolzant el PPdeG? Al BNG governant a un govern presidit per Núñez Feijoo? Aquestes possibilitats no seran bajenades depenent del que decideixin els que voten: els gallecs.

Article enviat per: Silvio Falcón (Universitat de Barcelona)

Criminals de Guerra (Israel)

politiques@hotmail.com (Polítiques) — Sun, 25 Jan 2009 16:13:00 +0000

Avui, 25 de gener del 2009 l'Estat d'Israel ha ratificat a través d'un projecte de llei que ajudarà i defensarà a tots aquells soldats israelians que siguin acusats de criminals de guerra per els tribunals i organitzacions internacionals.

I, encara hi ha més: els ministres de Defensa i Justícia tenen por que comenci a sortir informació sobre soldats, armes, i possibles irregularitats en els 22 dies d'ofensiva a Gaza. Ja que hi ha organitzacions que están preparant llistes amb els noms dels oficials i membres del exèrcit israelí.

Crec que amb això ja està tot dit. S'han delatat.

No crec que a les Organitzacions Internacionals els facin gaire llàstima uns soldats, clar que sempre es dirà que ells anaven allà complint ordres, però precisament per això s'hauria de jutjar al Govern d'Israel per CRIMS DE GUERRA.

Penseu que Israel podrà ser castigat internacionalment per l'ofensiva?

Moderi Velocitat

politiques@hotmail.com (Polítiques) — Wed, 14 Jan 2009 18:36:00 +0000

Actualment a Catalunya tenim el debat de la velocitat a les carreteres, aquesta nit s'ha tret els indicadors de velocitat a l'Àrea Metropolitana per a poder guiar als conductors a través de panells lluminosos. Bé, per part del partit d'ICV es proposava velocitat que varies però que no pogués sobrepassar els 80 Km/hora, és a dir que a certa hora del dia s'hauria de circular potser per la C-32 a 40 km/h. Això ha estat comprovat en altres ciutats Europees i ha funcionat, però també s'ha de dir que no tenien la mateixa dimensió que Barcelona.

Doncs quan ja estava tot llest per aplicar la mesura, el conseller Joaquim Nadal va comentar que de la mateixa manera que en un moment determinat es podia reduir la velocitat, també s'hauria de poder incrementar, és a dir, que quan hi hagués poc trànsit es pogués circular a 120 km/h.

Aquí entren en joc diversos factors, en la meva opinió aquesta iniciativa de reduir la velocitat s'havia realitzat per a baixar el nivell de contaminació i també reduir les xifres d'accidents de trànsit, i ha estat comprovat que ha funcionat. Llavors, perquè incrementar la velocitat encara que hi hagi poca densitat de circulació?

Si la mesura ajuda a reduir la contaminació no s'hauria de permetre que un cotxe contaminés més per la nit, sigui la hora que sigui s'ha de mirar per la salut dels ciutadans,oi? O hi ha altres interessos?

Sobre la qüestió dels accidents de trànsit, ja se sap que per les nits és més perillós conduir, la visibilitat no és del tot bona i només per aquest motiu ja s'hauria de creure que anar a menys velocitat pot ser evitar un accident.

Resumint, les dues causes per les quals es va crear la proposta queden i quedarien cobertes, llavors perquè volem més velocitat?

Quan es desperta la fera (Israel)

politiques@hotmail.com (Polítiques) — Sun, 04 Jan 2009 11:22:00 +0000

S'ha despertat la fera, potser feia massa temps que la qüestió d'Israel i Palestina havia de sorgir, el silenci en el món exterior feia temps que espantava. Em refereixo al món exterior perquè en la Franja mai han deixat de patir, mai han estat en silenci i encara menys han tastat la tranquil·litat.

Fa uns dies el problema començava a destapar-se i a fer-se evidents les mostres de violència a la Franja, Hamás utilitzava missils i els israelians esperaven el seu moment.

Des d'Isarel es va proposar el intercanvi de terrenys, ells no volen aturar les seves incursions i establiments a Cisjordània, i a canvi d'aquesta els oferirien uns terrenys israelians als palestins. Però, era això cert? O només una tècnica per distreure els mitjans d'arreu del món. Ja que no cal oblidar que tota la informació que es rebia d'Isarel era la que emitia el govern, els periodistes tenien prohibida l'entrada. Què està succeint dins d'un país per a que els periodistes no hi puguin entrar? Potser hi ha masses coses que amagar...

Ara ja podem dir que tenien una carta amagada a la màniga, des de feia anys que Israel volia apoderar-se de Gaza, volia donar a entendre qui mana i ho estan portant a terme. Es pot parlar de delicte? Jo crec que si, entren a les cases, registren tots els edificis i s'estableixen.

Massa temps enrere ja varen somiar en aquesta data, el dia en que es farien amb el control de Gaza.Maten palestins, mentre Hamás també agafa soldats israelians, qui serà el que cedeixi o qui perdrà?

Però, que diran els Tribunals Internacionals? Què diu la ONU? Això es pot permetre?

politiques@hotmail.com (Polítiques) — Fri, 02 Jan 2009 22:43:00 +0000

BON ANY NOU A TOTS I TOTES

Que el 2009 sigui un any políticament correcte, o incorrecte

PRIMER ROUND, GALÍCIA - Andreu Marin

politiques@hotmail.com (Polítiques) — Tue, 23 Dec 2008 14:28:00 +0000

L’1 de març de 2009 serà una data fonamental en la política nacional ja que se celebraran les eleccions autonòmiques a Galícia.
Aquestes eleccions seran rellevants no només pel fet de tractar-se d’una Comunitat històrica o pels ajustats resultats de fa 4 anys sinó també perquè serà el primer escenari postelectoral on el nou PP de Mariano Rajoy i el PSOE dirimiran les seves forces.

El Partit Popular presentarà com a cap de llista Alberto Nuñez Feijoo, un candidat que implica una imatge de modernitat, frescura i de trencament amb el passat que representava Manuel Fraga. Després d’un inici de legislatura complicat i d’enquestes molt desfavorables, Feijoo ha anat remontant i recuperant terreny fins al punt que les enquestes li otorguen unes previsions bastant semblants a les de Fraga al 2005. Finalment, Fraga va quedar-se a un sol escó de la seva cinquena majoria absoluta consecutiva.

Per la seva part, la coalició de govern PSdG-BNG presidida pel socialista Pérez Touriño es presenta a les eleccions amb les possibilitats intactes de tornar a repetir pacte de govern. Després d’un inici de mandat amb vent a favor on fins i tot el PSdG (Partido dos Socialistas de Galicia) disposava de major intenció de vot que el populars, l’expansió dels socialistes ha anat apagant-se mentre que la crisi econòmica i les contínues picabaralles a la coalició han fet la resta.
Mentrestant, els nacionalistes gallecs (BNG) liderats per Anxo Quintana han registrat en les últimes enquestes un augment significatiu de la seva intenció de vot en detriment del PSdG.
I tampoc seria convenient oblidar al partit UPyD amb opcions de disputar-li un escó a les forces del bipartit que podria acabar sent clau per la futura governabilitat de la Comunitat.

En conclusió, Galícia viu un panorama força incert respecte els resultats de les eleccions. Tot és possible, les diferències cada cop són més reduïdes i tot sembla indicar que els indecisos acabaran decantant la balança d’un costat o un altre.
A més, aquestes eleccions seran el primer ”round” en clau nacional entre PSOE i PP.
Suposaran un important punt d’inflexió en una lluita que acabarà per decidir-se després de les eleccions basques i europees.
Aquestes 3 cites electorals determinaran la força real de Rajoy dins del PP unit al seu futur com a president del partit, però també serviran per fer un primer diagnòstic sobre si la crisi ha suposat un greu o lleu desgast a l’executiu de Zapatero.

Article enviat per : ANDREU MARIN (Universitat Pompeu Fabra)

Creieu que són útils les ocupacions a les Universitats?

politiques@hotmail.com (Polítiques) — Mon, 08 Dec 2008 11:03:00 +0000

Digueu la vostra!

Ocupacions

politiques@hotmail.com (Polítiques) — Sun, 07 Dec 2008 15:26:00 +0000

Aquesta propera setmana està previst seguir ocupant facultats, sobretot algunes que resten desocupades de l'Autònoma.

A una setmana que acabin les classes crec que no suposi gaire, ja que els estudiants que no estiguin implicats en l'ocupació doncs sortiran possiblement beneficiats, però algú ha pensat en aquells que porten dues setmanes sense poder assistir a les classes?

Hi ha gent que fa dues setmanes que cada matí quan arriba a la seva aula veu que no pot fer classe, o que les pràctiques han estat anul·lades i no poden fer res. Què passarà amb l'avaluació?

Amb això no vull dir que estigui en contra de les ocupacions, ja que a la majoria de facultats l'aturació de les classes ha sigut per part del degà, però tinguem consciència i pensem en tots, en els que sense voler poden acabar rebent.

Perque potser això no porta enlloc...

Bombay i la inseguretat mundial

politiques@hotmail.com (Polítiques) — Sun, 30 Nov 2008 11:47:00 +0000

L'altre dia uns terroristes varen atacar amb forta duresa hotels de la ciutat india de Bombay, els hotels més luxosos, els que ostenten el poder d'aquells (els menys) que poden permetre's el luxe d'allotjar-se.

Amb aquests atacs volien reproduir un altre 11-S, i varen prendre com a referència l'atac al hotel Marriot d'Islamabad.

Aquesta gent està organitzada, havien estat als hotels unes setmanes abans estudiant tots els racons, totes les portes, és més, sabien de l'existència de portes que gent de l'hotel desconeixia. Tenien explosius, i portaven menjar per si havien de mantenir-se molt temps en el hotel amb els ostatges. Això demostra que no estem preparats per les amenaces del nou sistema.

En qualsevol moment, una organització de la qual no en teniem constància ni sabiem dels seus possibles objectius pot atacar un hotel, una universitat, posar bombes en els transports públics...o qualsevol altre barbaritat.

Com podem assegurar la nostra seguretat? Hi haurà mitjans?Es poden aturar uns fets com els que han passat aquesta setmana a la Índia?

O, haurem de viure amenaçats la resta de la nostra existència?

Una mica de memòria històrica

politiques@hotmail.com (Polítiques) — Fri, 28 Nov 2008 22:24:00 +0000

Avui hem llegit la noticia que Baltasar Garzón, segons la Audiencia Nacional, no és competent per a fer les investigacions de les desaparicions i morts de la Guerra Civil i el Franquisme.

Segons els seus arguments per a oposar-se a realitzar aquesta tasca, aquests fets quan es varen produir no constituien cap tipus penal, i un altre argument és que la majoria de culpables serien persones afins al règim franquista i no valia la pena. Que se'n ocupi el Tribunal Suprem d'això...diràn.

Pot ser és cert que hi ha moltes coses que s'haurien de començar a oblidar, que han passat masses anys com per anar furgant la ferida...però a quina ferida ens referim? A quin bàndol?

Pot ser ja hem llençat forces pedres sobre els franquistes, però també els altres tenen dret a saber què va passar amb la seva família, on varen anar a parar, com varen morir...no és fàcil oblidar quan tens ferides obertes, i seria qüestió de tancar-les per a poder donar pas a altres reptes...precisament així s'oblida, no deixant passar el temps.

El temps o tot ho cura, o tot ho magnifica, no hi ha terme mig,així que aclarim els dubtes per a poder seguir aprenent.

Sentim el retard en les publicacions, estavem ocupant una universitat!

politiques@hotmail.com (Polítiques) — Fri, 28 Nov 2008 22:19:00 +0000

Bolonya(2)

politiques@hotmail.com (Polítiques) — Sun, 23 Nov 2008 15:43:00 +0000

Els estudiants tancats a la Universitat de Barcelona han anunciat aquest matí que la tancada serà indefinida, i no sortiràn fins que s'aprovin els punts que demanen.

Segurament d'aquí uns dies comencin a sortir, si no és per la força, sigui per motius personals, ja que no crec que vulguin estar allà gaires dies i desatendre les seves obligacions.

Si no, serà digne d'admirar la força de voluntat vers als seus ideals...

Bolonya

politiques@hotmail.com (Polítiques) — Wed, 19 Nov 2008 16:17:00 +0000

Demà 20 de Novembre està convocada una vaga dels estudiants per manifestar-se en contra del Pla Bolonya.

Què en penses de Bolonya?

Chávez i el Reactor Nuclear

politiques@hotmail.com (Polítiques) — Tue, 18 Nov 2008 11:42:00 +0000

Fa dos dies Hugo Chávez, el president de Veneçuela va anunciar que a la província (o estat en el seu cas) de Zulia començarien a construir un reactor nuclear, però això si, per a finalitats pacífiques.Aquesta construcció seria realitzada amb l'ajuda de Rússia.

Aquesta declaració la va realitzar quan va parlar de la visita del president rús, Dimitri Medvedev, que es durà a terme en uns mesos, en la que es parlarà de la cooperació que han de tenir els dos països(cooperació bilateral), la voluntat de crear un banc Veneçola-Rus, i també les inversions que han de fer un país en l'altre.

Està clar que són dos amics molt amics,i que faran tot el possible per fomentar el seu "comunisme", i remarco "el seu comunisme".

L'excusa que posa Chávez per a treballar amb Rússia és que s'han de crear molts plans d'ajuda per a l'agricultura, la indústria,etc...ja que, paraules textuals del president veneçolà: "el dòlar ha fet molt mal". Potser no va tan desencaminat, en l'aspecte del dòlar, però se'n sortiràn Rússia i Veneçuela amb les seves aspiracions?

Els més pesimistes, o realistes, veuen en aquesta ajuda de Rússia a Veneçuela un pont per a poder accedir als Estats Units amb més facilitat, com en èpoques passades, altres guerres i altres bases...però podria ser una estratègia?

Tornarem a parlar del que va ser la Guerra Freda? O, potser mai va deixar de ser-ho?

Zapatero a la Reunió del G-20

politiques@hotmail.com (Polítiques) — Fri, 14 Nov 2008 11:02:00 +0000

Quines idees portarà Zapatero a la reunió que es celebrarà demà?

Demà a la reunió que es durà a terme a Washington per a la reforma del sistema financer, el presindent del Govern Espanyol defensarà el sistema de supervisió del Banc d'Espanya, el qual es creu que és el que ha pogut salvar les entitats bancàries espanyoles de certes situacions de crisi, i que hagin sigut i siguin solvents.

Així Zapatero defensarà la tranparència de les operacions, i com va comunicar Brusel·les un control més ampli per part del FMI (Fons Monetàri Internacional) de totes les operacions i productes.

Què en sortirà d'aquesta reunió? Creieu que tindrà els seus fruits? O simplement en sortirà la fotografia de tots els assitents?

Estem entrant en recessió

politiques@hotmail.com (Polítiques) — Fri, 14 Nov 2008 10:08:00 +0000

Fa uns dies no ens hagguéssim preguntat què era això de la recessió, però ara està a l'ordre del dia.

Fa unes hores que l'economia europea per excel·lència ha declarat haver entrat en recessió, l'economia alemanya entra a la llista de moltes i tantes economies que semblen enfonsar-se.

França està a la cua i Espanya també. La OCDE ha declarat que no hi hauràn creixements positius del PIB fins finals del 2009 o principis del 2010, podrà aguantar l'economia mundial una situació com aquesta?

Però la cosa no serà només a Europa, s'extendrà com diuen els experts per Estats Units i Japó, així que els grans eixos del capitalisme es trobaràn en una situació força incomode.

Ja varem preguntar, i vareu contestar sobre el futur del sistema capitalista i estavem d'acord(amb algunes excepcions) que aquesta crisi que ens envolta no l'afectaria. Obviament, no hi haurà per tant, no és la primera recessió que vivim ni serà la última.

Tots, i més els estudiants de Ciències Polítiques, hem estudiat el Crack del 29, quan la recessió es va convertir en depressió, i més tard la Crisi del Petroli del 73, i hem evolucionat i hem arribat fins on estem ara, no ens trobem al final de res...però potser al principi de certes coses si.

Si més no, aprofitem aquesta situació i fem que sigui una oportunitat per a un canvi econòmic.

Què és Recessió?

politiques@hotmail.com (Polítiques) — Fri, 14 Nov 2008 09:56:00 +0000

El que és considerat com a Recessió en el camp de la macroeconomia és el creixement negatiu del PIB de l'economia, durant 2 trimestres o més.

Si aquesta Recessió té una continuitat s'acaba en una Depressió Econòmica, i si es produeix en un curt termini s'anomena Correcció econòmica.

Estat Palestí

politiques@hotmail.com (Polítiques) — Sun, 09 Nov 2008 10:59:00 +0000

L'enquesta d'aquesta setmana tracta el tema de l'Estat Palestí. En una reunió d'Obama amb els líders Mahmud Abbas (president de l'Autoritat Nacional Palestina), i Salam Fayad (Primer Ministre designat palestí), el llavors candidat a la presidència dels Estats Units els va comentar que si era escollit president donaria suport a la creació d'un Estat Palestí, amb capital a Jerusalem Est.

Creieu que podrà dur a terme aquesta qüestió tan complicada, almenys ho intentarà, o era un simple mitjà electoral?