L’1 de març de 2009 serà una data fonamental en la política nacional ja que se celebraran les eleccions autonòmiques a Galícia.
Aquestes eleccions seran rellevants no només pel fet de tractar-se d’una Comunitat històrica o pels ajustats resultats de fa 4 anys sinó també perquè serà el primer escenari postelectoral on el nou PP de Mariano Rajoy i el PSOE dirimiran les seves forces.
El Partit Popular presentarà com a cap de llista Alberto Nuñez Feijoo, un candidat que implica una imatge de modernitat, frescura i de trencament amb el passat que representava Manuel Fraga. Després d’un inici de legislatura complicat i d’enquestes molt desfavorables, Feijoo ha anat remontant i recuperant terreny fins al punt que les enquestes li otorguen unes previsions bastant semblants a les de Fraga al 2005. Finalment, Fraga va quedar-se a un sol escó de la seva cinquena majoria absoluta consecutiva.
Per la seva part, la coalició de govern PSdG-BNG presidida pel socialista Pérez Touriño es presenta a les eleccions amb les possibilitats intactes de tornar a repetir pacte de govern. Després d’un inici de mandat amb vent a favor on fins i tot el PSdG (Partido dos Socialistas de Galicia) disposava de major intenció de vot que el populars, l’expansió dels socialistes ha anat apagant-se mentre que la crisi econòmica i les contínues picabaralles a la coalició han fet la resta.
Mentrestant, els nacionalistes gallecs (BNG) liderats per Anxo Quintana han registrat en les últimes enquestes un augment significatiu de la seva intenció de vot en detriment del PSdG.
I tampoc seria convenient oblidar al partit UPyD amb opcions de disputar-li un escó a les forces del bipartit que podria acabar sent clau per la futura governabilitat de la Comunitat.
En conclusió, Galícia viu un panorama força incert respecte els resultats de les eleccions. Tot és possible, les diferències cada cop són més reduïdes i tot sembla indicar que els indecisos acabaran decantant la balança d’un costat o un altre.
A més, aquestes eleccions seran el primer ”round” en clau nacional entre PSOE i PP.
Suposaran un important punt d’inflexió en una lluita que acabarà per decidir-se després de les eleccions basques i europees.
Aquestes 3 cites electorals determinaran la força real de Rajoy dins del PP unit al seu futur com a president del partit, però també serviran per fer un primer diagnòstic sobre si la crisi ha suposat un greu o lleu desgast a l’executiu de Zapatero.
Aquestes eleccions seran rellevants no només pel fet de tractar-se d’una Comunitat històrica o pels ajustats resultats de fa 4 anys sinó també perquè serà el primer escenari postelectoral on el nou PP de Mariano Rajoy i el PSOE dirimiran les seves forces.
El Partit Popular presentarà com a cap de llista Alberto Nuñez Feijoo, un candidat que implica una imatge de modernitat, frescura i de trencament amb el passat que representava Manuel Fraga. Després d’un inici de legislatura complicat i d’enquestes molt desfavorables, Feijoo ha anat remontant i recuperant terreny fins al punt que les enquestes li otorguen unes previsions bastant semblants a les de Fraga al 2005. Finalment, Fraga va quedar-se a un sol escó de la seva cinquena majoria absoluta consecutiva.
Per la seva part, la coalició de govern PSdG-BNG presidida pel socialista Pérez Touriño es presenta a les eleccions amb les possibilitats intactes de tornar a repetir pacte de govern. Després d’un inici de mandat amb vent a favor on fins i tot el PSdG (Partido dos Socialistas de Galicia) disposava de major intenció de vot que el populars, l’expansió dels socialistes ha anat apagant-se mentre que la crisi econòmica i les contínues picabaralles a la coalició han fet la resta.
Mentrestant, els nacionalistes gallecs (BNG) liderats per Anxo Quintana han registrat en les últimes enquestes un augment significatiu de la seva intenció de vot en detriment del PSdG.
I tampoc seria convenient oblidar al partit UPyD amb opcions de disputar-li un escó a les forces del bipartit que podria acabar sent clau per la futura governabilitat de la Comunitat.
En conclusió, Galícia viu un panorama força incert respecte els resultats de les eleccions. Tot és possible, les diferències cada cop són més reduïdes i tot sembla indicar que els indecisos acabaran decantant la balança d’un costat o un altre.
A més, aquestes eleccions seran el primer ”round” en clau nacional entre PSOE i PP.
Suposaran un important punt d’inflexió en una lluita que acabarà per decidir-se després de les eleccions basques i europees.
Aquestes 3 cites electorals determinaran la força real de Rajoy dins del PP unit al seu futur com a president del partit, però també serviran per fer un primer diagnòstic sobre si la crisi ha suposat un greu o lleu desgast a l’executiu de Zapatero.
Article enviat per : ANDREU MARIN (Universitat Pompeu Fabra)
Escrits
