L’1 de març de 2009 serà una data fonamental en la política nacional ja que se celebraran les eleccions autonòmiques a Galícia.
Aquestes eleccions seran rellevants no només pel fet de tractar-se d’una Comunitat històrica o pels ajustats resultats de fa 4 anys sinó també perquè serà el primer escenari postelectoral on el nou PP de Mariano Rajoy i el PSOE dirimiran les seves forces.
El Partit Popular presentarà com a cap de llista Alberto Nuñez Feijoo, un candidat que implica una imatge de modernitat, frescura i de trencament amb el passat que representava Manuel Fraga. Després d’un inici de legislatura complicat i d’enquestes molt desfavorables, Feijoo ha anat remontant i recuperant terreny fins al punt que les enquestes li otorguen unes previsions bastant semblants a les de Fraga al 2005. Finalment, Fraga va quedar-se a un sol escó de la seva cinquena majoria absoluta consecutiva.
Per la seva part, la coalició de govern PSdG-BNG presidida pel socialista Pérez Touriño es presenta a les eleccions amb les possibilitats intactes de tornar a repetir pacte de govern. Després d’un inici de mandat amb vent a favor on fins i tot el PSdG (Partido dos Socialistas de Galicia) disposava de major intenció de vot que el populars, l’expansió dels socialistes ha anat apagant-se mentre que la crisi econòmica i les contínues picabaralles a la coalició han fet la resta.
Mentrestant, els nacionalistes gallecs (BNG) liderats per Anxo Quintana han registrat en les últimes enquestes un augment significatiu de la seva intenció de vot en detriment del PSdG.
I tampoc seria convenient oblidar al partit UPyD amb opcions de disputar-li un escó a les forces del bipartit que podria acabar sent clau per la futura governabilitat de la Comunitat.
En conclusió, Galícia viu un panorama força incert respecte els resultats de les eleccions. Tot és possible, les diferències cada cop són més reduïdes i tot sembla indicar que els indecisos acabaran decantant la balança d’un costat o un altre.
A més, aquestes eleccions seran el primer ”round” en clau nacional entre PSOE i PP.
Suposaran un important punt d’inflexió en una lluita que acabarà per decidir-se després de les eleccions basques i europees.
Aquestes 3 cites electorals determinaran la força real de Rajoy dins del PP unit al seu futur com a president del partit, però també serviran per fer un primer diagnòstic sobre si la crisi ha suposat un greu o lleu desgast a l’executiu de Zapatero.
Aquestes eleccions seran rellevants no només pel fet de tractar-se d’una Comunitat històrica o pels ajustats resultats de fa 4 anys sinó també perquè serà el primer escenari postelectoral on el nou PP de Mariano Rajoy i el PSOE dirimiran les seves forces.
El Partit Popular presentarà com a cap de llista Alberto Nuñez Feijoo, un candidat que implica una imatge de modernitat, frescura i de trencament amb el passat que representava Manuel Fraga. Després d’un inici de legislatura complicat i d’enquestes molt desfavorables, Feijoo ha anat remontant i recuperant terreny fins al punt que les enquestes li otorguen unes previsions bastant semblants a les de Fraga al 2005. Finalment, Fraga va quedar-se a un sol escó de la seva cinquena majoria absoluta consecutiva.
Per la seva part, la coalició de govern PSdG-BNG presidida pel socialista Pérez Touriño es presenta a les eleccions amb les possibilitats intactes de tornar a repetir pacte de govern. Després d’un inici de mandat amb vent a favor on fins i tot el PSdG (Partido dos Socialistas de Galicia) disposava de major intenció de vot que el populars, l’expansió dels socialistes ha anat apagant-se mentre que la crisi econòmica i les contínues picabaralles a la coalició han fet la resta.
Mentrestant, els nacionalistes gallecs (BNG) liderats per Anxo Quintana han registrat en les últimes enquestes un augment significatiu de la seva intenció de vot en detriment del PSdG.
I tampoc seria convenient oblidar al partit UPyD amb opcions de disputar-li un escó a les forces del bipartit que podria acabar sent clau per la futura governabilitat de la Comunitat.
En conclusió, Galícia viu un panorama força incert respecte els resultats de les eleccions. Tot és possible, les diferències cada cop són més reduïdes i tot sembla indicar que els indecisos acabaran decantant la balança d’un costat o un altre.
A més, aquestes eleccions seran el primer ”round” en clau nacional entre PSOE i PP.
Suposaran un important punt d’inflexió en una lluita que acabarà per decidir-se després de les eleccions basques i europees.
Aquestes 3 cites electorals determinaran la força real de Rajoy dins del PP unit al seu futur com a president del partit, però també serviran per fer un primer diagnòstic sobre si la crisi ha suposat un greu o lleu desgast a l’executiu de Zapatero.
Article enviat per : ANDREU MARIN (Universitat Pompeu Fabra)
Escrits
6 comentaris:
Yo pienso que sumará el bipartito en lo que será el primer varapalo a Rajoy y los suyos.
Està clar que Rajoy i tota la seva tropa posarà tots els esforços possibles per intentar guanyar les eleccions al Parlament amb majoria absoluta, o com a mínim intentar repetir els resultats de les darreres eleccions gallegues. Un descalabro electoral del PP implicaria un fort varapalo cap a Rajoy i tota la seva forma d'oposició i d'ideologia sorgida arran del darrer congrès del juny. Provocaria una forta crisi interna dins el partit. Crec que Rajoy té més a perdre que Zapatero en aquestes eleccions.
Aquest bloc és molt interessant.
Avui, han comentat al programa de Intereconomía "+ se perdió en Cuba" que el Feijoo podria estar en condicions de majoria absoluta i que no para de pujar en els sondejos.
Es plantegen unes eleccions força interessants.
El PP té bastant fàcil recuperar la majoria absoluta, només està a un escó d'aconseguir-ho. El problema pel PP és que alguns dels seus votants, emprenyats amb Rajoy i del sector més dur podrien donar el seu vot a UPyD, i fer que sense que aquests aconseguissin representación, sí treiessin suficients vots com per impedir que el PP sumés l'escó número 38.
Benvolguts amics,
Primerament dir que l'anàlisi de l'Andreu Martín té bona intenció però no va gaire més enllà del que podem llegir als diaris. Sí, el parlament gallec té 37 diputats del PP, 25 del PSOE i 13 del BNG. Sí, hi ha hagut picabaralles al bipartit... Però anem per parts.
Primerament dir que el PP està molt lluny del famós escó 38. Ni en les eleccions que en teoria havien de guanyar de manera fàcil a Galícia (les generals) ni en les que havien de guanyar per història (municipals) van guanyar per majoria absoluta dels vots i, amb la llei d'Hondt a la mà tampoc arribaria als 38 escons.
El PP està dividit entre els barons provincials liderats per Jose Manuel Baltar, president de la Deputación de Ourense i els nous populars gallecs, més propers al discurs lingüístic d'UPyD, com aquells que formen part de l'associació Galicia Bilingüe.
El PSOE ha tingut greus problemes per sufocar les seves ànsies de repartir-se de nou el pastís; entraran nous diputats i nous consellers, però dintre seu acabaran per tenir-ne desavinences de la pròpia militància. Tot apunta a que es mantindrà i vendrà la idea de que ells han liderat el govern i, sobre tot, parlaran de l'AVE (mentre ADIF ha suspés moltes línies de rodalies a Galícia).
El BNG també està dividit entre els que aproven la gestió de Quintana i els que no ho fan. Tot i això, tots aplaudeixen la gestió de les conselleries nacionalistes (Cultura, Medio Rural, Vivenda, Industria i Vicepresidencia - Igualdade e Benestar - ). Ha quedat palesa la nova incidència del BNG en el medi rural fruit de la seva labor de govern, on a les municipals ha tret vots importants que havien estat del PP en temps de Fraga.
A les ciutats el vot al PP creix sensiblement, el del PSOE es mantindrà (o anirà a la baixa, potser per l'efecte crisi) i el BNG és una incógnita, ja que la seva tasca de govern no ha estat dolenta. Si el BNG es mantingués a les ciutats i seguís creixent al medi rural, una baixa participació (per sota d'un 65%) podria donar-li a la formació nacionalista gairebé 20 escons (ja que tradicionalment es mou entre 350.000 vots i 400.000).
El millor escenari per al PSOE seria crèixer a costa del declivi del PP, que podria donar-se per la desconeixença del seu líder, Alberto Núñez Feijoo. El PP aspira a no perdre escons al rural (Lugo, Ourense...) i a guanyar-ne al menys un en A Coruña, cosa molt difícil segons reconeix el propi PP.
El bipartit sumarà un altre cop. La qüestió? Saber amb quines condicions. Si el BNG baixés d'escons la militància nacionalista demanaria el seu cap, mentre que si el PP baixa dels 34 aprox. Núñez Feijoo ho tindria difícil per continuar.
Pocs canvis, es preveuen. Si pugen els dos partits del bipartit es veurà com es reparteixen les conselleries. Una de les claus? La Secretaria Xeral de Política Lingüística, que ara porta el PSdG, que seria la primera demanada pel BNG en cas d'un augment del Bloque.
Per acabar, citar un element que cap de vosaltres ha esmentat: el vot emigrant, que constitueix una part molt important del resultat final, podent influir-hi fins i tot en el repartiment final dels escons. Es pressumeix una victòria del PSOE amb el PP a prop, allà a terres americanes, però sempre amb el dubte de si existeixen garanties suficients per a la realització d'unes eleccions (aquesta qüestió ha estat polèmica en el decurs d'aquesta legislatura: la formulació d'una llei que reguli les garanties de l'exercici a vot dels que estan escrits al CERA - Censo de Residentes Ausentes - ).
Una abraçada
Silvio Falcón (Segon de Polítiques-UB i gallec, com no!)
Publica un comentari
Què en penses?